Comunicat de l’Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació arran del reportatge “L’escola inclusiva” de TV3

Des de l’Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació educativa i professional, entitat compromesa amb la promoció d’una educació inclusiva, equitativa i de qualitat per a tot l’alumnat, volem expressar la nostra preocupació i posicionament crític respecte al reportatge “L’escola inclusiva”, emès pel programa 30 Minuts de TV3:

Considerem que el reportatge ofereix una visió parcial i desequilibrada de l’estat de la inclusió educativa al nostre país. Es focalitza gairebé exclusivament en el malestar i la percepció de desbordament d’una part del col·lectiu docent, sense posar en valor les experiències d’èxit ni les possibilitats reals que ja existeixen dins del sistema. Això contribueix a generar un relat incomplet i, sovint, esbiaixat.
Cal recordar que l’educació inclusiva és un dret fonamental reconegut per la normativa vigent i fonamentat en els drets humans. No es tracta d’una moda pedagògica ni d’una opció metodològica entre altres, sinó d’un requisit imprescindible per garantir una educació de qualitat i equitativa per a tothom. En aquest sentit, el Decret 150/2017 va establir un marc normatiu sòlid per avançar cap a un sistema educatiu més inclusiu.
Tot i això, set anys després de la seva aprovació, el desplegament del decret continua essent incomplet, tal com reconeix la directora general d’educació inclusiva quan diu que hi ha molt camí per fer. L’enfocament del decret, centrat en la participació activa i l’aprenentatge compartit de tot l’alumnat, contrasta amb la persistència de pràctiques segregadores dins dels centres, com els agrupaments per nivells, la separació de
l’alumnat amb suport SIEI o els itineraris paral·lels, entre d’altres. Superar aquestes dinàmiques és imprescindible per fer efectiva la inclusió. Igual d’important és dotar els centres dels recursos necessaris per donar resposta a les necessitats de tot l’alumnat (més docents, infermeres, fisioterapeutes, logopedes, educadores socials, més aules i espais …) Per altra banda, també cal posar la mirada en com els centres educatius
organitzen aquests recursos perquè siguin universals i donin resposta a tothom.

Malgrat aquestes dificultats, a Catalunya hi ha escoles i instituts que, amb voluntat i compromís, impulsen pràctiques educatives inclusives que donen resultats positius. Amb recursos sovint limitats. Molts centres educatius han sabut organitzar-se de manera col.laborativa i adaptar les seves respostes a les necessitats diverses de l’alumnat. Aquests exemples, que mostren la viabilitat i el valor d’un model educatiu
inclusiu, van quedar invisibilitzats en el reportatge, desequilibrant greument la percepció pública del sistema. Som coneixedors i conscients de les dificultats existents a les aules i tenim molt en compte l’esforç i el treball que es realitza dia a dia en els centres educatius. Ens preocupa i empatitzem amb el discurs i relat de moltes famílies i docents que ens mostren que queda molt camí per recórrer i que cal molt
d’acompanyament per part dels professionals i especialment de l’administració.

Des de l’ACPO, compartim la necessitat d’una inversió més gran en educació. Per això impulsem una ILP que garanteixi un mínim del 6% del PIB en despesa educativa, https://volem6percent.cat/ i reivindiquem més recursos per a l’escola inclusiva .

Tanmateix volem alertar que centrar el debat només en les dificultats pot reforçar percepcions negatives i fomentar discursos que qüestionin la viabilitat del model. Aquesta mirada parcial pot afavorir propostes regressives que perpetuïn la segregació escolar, contràries tant a la legislació vigent com a les evidències pedagògiques i científiques.
L’últim informe del Síndic de Greuges (2025) és clar en aquest sentit: detecta mancances estructurals greus, com la insuficiència de recursos humans, la persistència de la segregació interna i una formació del professorat poc contextualitzada. A tot això, s’hi suma una preocupació creixent per la privatització del cribratge per detectar NESE, delegant decisions educatives sensibles a empreses externes.
Malgrat tot, disposem d’eines transformadores La “Guia per a la detecció de les necessitats educatives de l’alumnat de 3 a 6 anys”, elaborada pel Consorci d’educació de Barcelona, representa un avenç cap a una mirada psicopedagògica centrada en les fortaleses de l’alumnat i no només en les seves limitacions. Però el seu impacte encara és reduït si els informes dels EAP es continuen elaborant amb els mateixos criteris i etiquetes de sempre. Cal repensar el rol dels EAP perquè esdevinguin agents actius d’assessorament, acompanyament i suport real als centres.

També urgeix una transformació profunda en la formació del professorat. La mirada inclusiva hauria d’estar integrada de manera transversal en la formació inicial i la formació permanent hauria de ser contextualitzada i adaptada a les realitats dels centres. Així mateix, cal enfortir la coordinació entre equips d’orientació, EAP i les MESI i les direccions dels centres per donar respostes col·lectives que ajudin a reduir
barreres.
Finalment, volem remarcar que els mitjans públics tenen un paper clau en la construcció d’un imaginari social plural, rigorós i fonamentat. És necessari mostrar les dificultats del sistema, però també és imprescindible donar visibilitat a les bones pràctiques, a les iniciatives de canvi i als beneficis reals que aporta una educació inclusiva per a tot l’alumnat.

Demanem als mitjans públics, com TV3 i 3Cat, que assumeixin la responsabilitat de contribuir a un debat rigorós i plural sobre el futur de l’educació al nostre país. L’educació inclusiva no pot continuar sent qüestionada amb relats simplificadors i sense contextualització. Cal posar al centre les bones pràctiques, la veu de tot el col·lectiu  educatiu i els drets de l’alumnat.

Per fer possible l’educació inclusiva, cal molt més que voluntat: exigim un compromís ferm i sostingut de la Conselleria d’Educació i Formació Professional per garantir el desplegament efectiu del model inclusiu. Aquest compromís ha de ser pressupostari,
estructural i polític. Sense inversió suficient, el dret a una educació inclusiva continua sent una declaració retòrica.

Des de l’ACPO ens comprometem a seguir treballant per una educació equitativa i transformadora, i convidem totes les institucions implicades a sumar-se a aquest propòsit compartit.

Junta i Comissió d’inclusió de l’ACPO