Manifest d’ACPO davant els cribatges anunciats pel Departament d’Educació i Formació professional

Davant l’anunci del Departament d’Educació i FP sobre la implementació de cribratges per a la detecció de trastorns del desenvolupament i de l’aprenentatge, des de l’Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació volem expressar la nostra disconformitat i preocupació per diverses raons:

1.-  Un cribratge innecessari i no demanat
Aquest cribratge no ha estat una demanda de les escoles, ni dels Equips d’Assessorament Psicopedagògic (EAP), ni dels mestres especialistes de suport a la inclusió (MESI). La realitat educativa actual ja compta amb mecanismes de detecció de dificultats de l’aprenentatge i del desenvolupament. Som conscients que aquesta detecció sempre és millorable però les dificultats principals les trobem en la resposta educativa i en la manca de mesures i suports educatius per poder donar una resposta adequada i ajustada. Són els centres educatius els  principals coneixedors i primers agents de detecció de les necessitats del seu alumnat tenint en compte la seva globalitat i realitat.  D’altra banda ens plantegem quin objectiu final  té realitzar aquest cribratge i quin impacte tindrà en relació a com  entenem les necessitats i la resposta educativa: a partir d’un procés on es té en compte el què sap i pot fer l’alumnat  o des d’una mirada més centrada en el què no pot fer i per tant més inhabilitant.

2.- La manca de resposta a les necessitats detectades

Una de les mancances més greus constatada en el  model d’escola inclusiva és la insuficient aplicació d’estratègies, mesures i recursos de suport. Quin objectiu té augmentar la detecció si no es garanteixen respostes efectives a les necessitats que ja es coneixen i que sovint queden sense atendre?

3.- Dubtes sobre les proves proposades

• Prova de detecció de problemes de llenguatge en la transició d’I5 a 1r: Constatem  que a l’etapa d’infantil es detecten retards importants  en l’adquisició de la parla i el llenguatge. Les escoles fan una bona detecció però cal més suports  específics dins per poder treballar  de manera intensiva i fer el seguiment de la seva evolució amb un augment de docents que puguin fer reforç, MESI i suport del CREDA. Volem recordar que existeixen diferents documents, guies i materials, per treballar la parla i el  llenguatge, generats dins del Departament fruit de la col·laboració de diferents perfils professionals. Per exemple: “L’ús del llenguatge a l’escola” , i totes les orientacions i materials que s’ofereixen des dels diferents CREDA dels territoris.

• Prova de detecció de dislèxia a 3r de primària: Per diagnosticar una dislèxia cal descartar afectacions cognitives. En una població diversa, amb alumnat immigrant o amb altres dificultats de llenguatge des de la infància, quina utilitat tindrà aquest cribratge? A més, el Departament ja disposa de guies i eines de detecció de la dislèxia que s’apliquen als centres educatius amb protocols i pautes d’actuació pràctiques.
• Prova global de detecció a 5è de primària i 2n d’ESO: Seran proves cognitives massives? Amb quina finalitat? No ens podem oblidar, per exemple,  de l’alumnat nouvingut i la matrícula viva; quan passarien les proves aquests infants i joves? La detecció massiva sense un pla d’actuació clar pot generar més problemàtiques de les que resol.

4.- Qui durà a terme aquestes proves?

Els professors i mestres? O seran els professionals de la psicopedagogia, els qui realment haurien de portar a terme aquestes deteccions? A més, el focus no hauria de ser el diagnòstic, sinó la identificació de necessitats dels centres educatius i del seu alumnat per tal de dissenyar  i implementar estratègies adequades en els diferents contextos educatius  i amb els suports necessaris.

5.- L’impacte en el model d’inclusió educativa

La inclusió educativa  no passa per acumular deteccions, sinó per eliminar barreres i crear entorns flexibles. Quin impacte real tindrà aquest cribratge sobre el model d’escola inclusiva? Quines seran les accions posteriors?

6.- Informació a les famílies

Com s’informarà les famílies? Se’ls proporcionarà només els resultats sense cap suport ni cap orientació addicional? La comunicació amb les famílies ha de ser acurada i ha de garantir un acompanyament continuat.

Per tot això, demanem al Departament d’Educació i Formació Professional:

• Que es treballi per un model d’inclusió basat en la flexibilitat i l’eliminació de barreres, i no només en la detecció massiva de dificultats.
• Que es prioritzin els recursos i suports per als alumnes que ja han estat detectats amb necessitats educatives especials i s’augmentin les plantilles dels centres.
• Que es garanteixi que qualsevol cribratge vagi acompanyat d’un pla d’accions  educatives concretes i de recursos reals per a l’alumnat.
• Que s’escolti els professionals de l’educació i es tingui en compte la seva experiència en la detecció de necessitats educatives i l’atenció a la diversitat.

Signem aquest manifest amb la voluntat de defensar una educació inclusiva de qualitat, centrada en les necessitats de suport de l’alumnat i en l’eficàcia de les accions implementades enteses com un procés de col·laboració entre professionals. Es tracta d’ajustar la proposta educativa i els recursos a les necessitats i capacitats de l’alumnat, a les seves motivacions, als seus ritmes d’aprenentatge, a la seva història de salut i de vida … i no a l’inrevés.

Defugim de la concepció psicomètrica. Sempre hem defensat un model, que ja fa temps que es va desdibuixant, que entén l’avaluació  psicopedagògica com un conjunt d’accions organitzades per diferents agents educatius i que va més enllà de diagnosticar les necessitats educatives que presenta un alumne/a.

Defensem una avaluació psicopedagògica en el context educatiu, que té com a objectiu identificar les fortaleses i vulnerabilitats de l’alumnat, així com identificar els facilitadors i les barreres de l’entorn que poden potenciar o dificultar el procés de participació i d’aprenentatge de l’alumne/a.

La Junta de l’ACPO

Barcelona, març de 2025