Compareixença d’ACPO a la Comissió d’Estudi sobre el Desplegament d’un Sistema Educatiu Inclusiu

Accés al vídeo ( a partir del minut 52)

https://www.parlament.cat/ext/f?p=700:DETALL_VIDEO:0:::15:P15_ID_VIDEO,P15_ID_AGRUPACIO:13694188,17489

dimarts 20 de setembre a les 15:00

Diputats, Diputades,
Primer de tot, volem agrair la invitació a que l’ACPO realitzi aquesta compareixença a la Comissió d’Estudi sobre el Desplegament d’un Sistema Educatiu Inclusiu
• Qui som? Dos membres de la Junta d’ACPO Anna de Jesús que ha treballat més de 20 anys als EAP
Gemma Latorre que treballa en la coordinació de projectes d’orientació acadèmica i professional a DE’P Institut.
• Qui ens acompanya? I ens acompanyen 2 membres més:
Fina Isern i Remei Bordons, orientadores d’EAP i centre de secundària respectivament i amb un llarg recorregut en el món de l’educació especial i l’educació inclusiva.

Quin sentit té que l’ACPO sigui avui aquí?
1. En primer lloc, la nostra entitat acull, des de fa 25 anys, professionals amb vinculació en diferents contextos d’orientació (Educativa, professional, laboral, …).
2. En segon lloc, l’ACPO treballa per esdevenir un espai de reflexió en xarxa, és a dir, generem espais (congressos, jornades, webinars, etc.) en els que professionals de diferents disciplines, trajectòries, organitzacions, contextos d’intervenció, etc. comparteixen coneixements, reflexions i plantegen propostes d’innovació i millora a l’entorn de l’orientació des de les seves diferents aproximacions.
I amb aquesta mateixa vocació, l’ACPO ha establert i segueix fent-ho, aliances amb diferents institucions com COPOE, Cecs.cat, Plataforma Ciutadana per a l’escola inclusiva o centres de formació, com la Universitat Oberta de Catalunya o la Universitat de Vic, entre d’altres, que sumin mirades i coneixements a l’entorn de l’orientació. I per tant, és des d’aquestes dues perspectives que hem plantejat i elaborat aquesta compareixença.

• Què és ACPO?
1996 es crea l’Associació amb el nom d’ACPEAP amb la finalitat de potenciar el treball psicopedagògic i es crea la revista Àmbits de Psicopedagogia, avui és la única revista en català que publica articles de teoria i pràctica professional sobre l’assessorament, intervenció i orientació psicològica, pedagògica i psicopedagògica i social vinculats a contextos educatius.
2012 l’ACPEAP esdevé ACPO, associació oberta a tots i totes les professionals de l’àmbit de la psicopedagogia i l’orientació, i no només en l’etapa educativa, sinó al llarg de tota la vida.
2021 l’ACPO es fusiona amb ACO incorporant l’orientació vocacional, professional i socio-ocupacional.
Amb qui treballem? COPOE des del 2010, AIOSP, aliances amb Cecs.cat, Educaweb, amb la Plataforma Ciutadana per l’escola inclusiva, amb la Fundació Catalana Congrés Salut Mental, amb ACO, amb el departament d’Educació, amb altres serveis educatius, amb diferents grups parlamentaris ….

• La inclusió sempre ha estat un element central per ACPO. I en aquest sentit volem destacar, molt ràpidament, algunes de les activitats que hem realitzat.2001 (és a dir, fa 21 anys!!!) l’ACPO ja organitza una activitat formativa que porta per títol : “la participació de l’EAP en el projecte UNESCO: cap a una escola efectiva per a tot l’alumnat” 2003 una altra activitat formativa que reflexiona sobre “el paper dels professionals dels EAP en el procés de canvi cap a una escola inclusiva” 2006 es debat sobre “la importància del treball col·laboratiu” 2014 organitza “Barcelona Inclusiva 2014”
1r Congrés internacional d’Orientació per a una societat inclusiva
Poden consultar el llibre d’actes a la nostra web (acpo.cat), però volem destacar 3
qüestions:
• Es va partir de l’orientació per a una societat inclusiva com a paradigma, visualitzant el cicle vital com l’espai temporal on la tasca orientadora és fonamental des de diferents plantejaments teòrics i metodològics, però amb una mirada global coincident, que recollís les aportacions de la psicopedagogia, la psicologia i la pedagogia.
• Es va concloure que l’escola inclusiva només és possible si hi ha una transformació sistèmica i que ha de tenir en compte, a més, aspectes de salut i benestar emocional i treballar per a repensar quin espai i veu es dona a l’alumne, des del sistema.
• Finalment, es reclama el reconeixement de la diversitat i el respecte a la identitat com a factors de justícia social.

2017 Congrés de Barcelona 2017
2n Congrés internacional d’Orientació, Més enllà de l’escola, la vidaEn aquest congrés l’ACPO recull i fa seu el repte que llença el catedràtic Gimeno Sacristán a “de la diversitat excloent a la diferència inclusiva” quan planteja que, afrontar el problema de la diversitat i de la diferència, suposa afrontar reptes i àmbits diversos com la lluita contra les desigualtats, la crisi dels valors i del coneixement com a universals, les respostes davant la multiculturalitat i la integració de les minories, la pobresa excloent, l’educació davant el racisme i el sexisme, la convivència entre les religions i les llengües, la lluita per l’autonomia de les persones o per la llibertat i diversitat sexual.
Estarem tots i totes d’acord que, la cultura de la diversitat i de la inclusió exigeix que la societat canviï comportaments i actituds respecte als col·lectius en situacions de més vulnerabilitat.
I recollim tres conclusions claus del congrés:
• Cal redefinir pràctiques psicopedagògiques i fins i tot publicar-ne un catàleg per donar idees i l’encaix del orientador/a en els centres educatius: hi han molt bones pràctiques, però hi ha reptes als que donar resposta (des d’instruments de gestió, fins a la pertinença a equips més amplis de suports i recursos, l’implementació d’una intervenció més flexible i oberta a la diversitat d’alumnat o definir com
acompanyar a qui acompanya).
• Els principis bàsics pedagògics que han de guiar la inclusió són els mateixos que han de guiar la humanitat: justícia, igualtat, llibertat i solidaritat.

• L’orientació ha d’estar dirigida cap a les persones al llarg de la vida i ha de ser continua flexible i individualitzada ( s’han fet diferents passos, però cal seguir creant un marc on la persona esdevingui protagonista de les seves decisions i tingui els recursos per fer-ho). 2022 1r Fòrum Català per l’Orientació Cap a un nou model d’orientació sociocomunitària D’una escola per a tothom a una societat inclusiva Celebrat aquest juny passat
La proposta que ACPO fa per aquest esdeveniment té a veure amb la necessitat de construir alternatives als diferents canvis que el sistema econòmic ha produït, i encara produeix, a la societat.
Ens vam plantejar la necessitat d’analitzar si els models d’intervenció social, educativa i cultural que utilitzem des de l’orientació són els més adequats per apoderar la ciutadania, per acompanyar-la en la reconstrucció d’una mirada crítica i útil, per superar la por, per refer la pèrdua dels valors comunitaris i per retornar a les persones el dret a decidir sobre el seu futur en tots els aspectes del procés vital, independentment de les seves capacitats, característiques de gènere, raça, cultura o situació econòmica. I especialment per fer front als nous reptes derivats del procés del canvi climàtic, les migracions i els
riscos per a la salut de les persones.
A través d’aquest fòrum volíem reclamar un diàleg, que situï les persones al centre de la vida. Urgeix aquest diàleg en profunditat, per superar els efectes perniciosos de la globalització neoliberal que pot portar a la pobresa extrema a finals d’aquest any més de 850 milions de persones al món. I a la mort per gana a 2.700.000 infants.
Un diàleg per canviar les tendències que ens han portat a la pitjor crisi climàtica de la història de la humanitat.
Un diàleg que ens permeti orientar les persones en els diferents moments de transició al llarg de la seva vida, acompanyar-los en les seves decisions, un diàleg que ens permeti orientar i no desorientar. Un diàleg entre oients, que escoltin l’altre, que siguin capaços de posar-se al seu lloc, que permetin incloure i no excloure.

Bé, esperem que a través d’aquest ràpid repàs als plantejaments i conclusions de les activitats organitzades per ACPO i vinculades a la inclusió hagin pogut copsar la tasca, com dèiem, d’esdevenir un espai de reflexió en xarxa i també, i especialment, des de quina mirada afrontem l’assoliment d’un Sistema Educatiu Inclusiu.

DECRET 150/2017
Què en pensem del decret 150/2017?
Pensem que és un bon decret. L’ACPO el considera vàlid com a marc legal. Sabem que respon a un consens, ja que la seva elaboració va ser un procés molt participatiu, on l’ACPO també hi va ser. A més, ens consta que es van tenir en compte algunes de les conclusions del 1r Congrés Barcelona Inclusiva del 2014, la qual cosa ens satisfà.
Dir-vos que, a l’ACPO, els i les professionals de l’OR ED hi tenen un lloc per reflexionar i debatre sobre tots aquells temes vinculats amb la pràctica professional de l’orientació, i que estem organitzats en Espais de treball i Comissions.
Avui, aquí, hem recollit el treball de la Comissió d’Educació Inclusiva de l’ACPO, que ens han ajudat a preparar aquesta presentació.
Després d’una relectura minuciosa del decret 150/2017, podem dir que el paper de la orientació educativa, el paper dels docents especialistes d’orientació educativa als centres, als EAP, i als Serveis Educatius Específics, és clau. Hem pogut comprovar que l’orientació educativa surt en 13 dels 26 articles. No ens aturarem en els 13 articles, no cal, vostès són bons coneixedors de tot l’articulat, però permeteu-nos algun comentari que considerem rellevant.
En el Capítol 2. Atenció educativa de l’alumnat
L’Article 8 defineix
– L’Orientació com a mesura universal. I tant! tots els alumnes poden ser susceptibles d’orientació educativa al llarg de la seva escolaritat. Definir i fer el seguiment del seu itinerari és una de les mesures universals que afavoreix l’atenció personalitzada. o L’Orientació és per a tot l’alumnat (no va dirigida només a l’alumnat amb NESE) o I l’Orientació interpel·la a tota la Comunitat Educativa (No recau únicament en el professionals de l’orientació).
Article 9. Mesures i suports addicionals
– EAP/orientador fa avaluació psicopedagògica si la CAD ho determina
– Professionals d’orientació educativa, entre d’altres, orienten mesures i suports addicionals que apliquen els docents i el personal d’atenció educativa, d’acord amb el projecte educatiu de centre
– El suport del professional d’orientació educativa és una mesura addicional

Article 10. Mesures i suports intensius.
– Les mesures i els suports intensius es planifiquen per als alumnes amb necessitat específica de suport educatiu, si així ho determina l’informe de l’EAP
– Els orientadors d’educació secundària obligatòria apliquen mesures i suports intensius d’acord amb el projecte educatiu del centre i en coordinació
Article 13 Elaboració del pla de suport individualitzat
– L’EAP pot fer constar la necessitat de PI en l’informe de reconeixement dennecessitats específiques de suport educatiu en el pas de primària a secundària i és una de les situacions en les quals s’ha d’elaborar el PI.
– Si escau, l’EAP (l’article fa referència a serveis educatius) i l’orientador col·laboren en l’elaboració del PI
– El PSI de l’alumnat amb NEE es fonamenta en l’informe de l’EAP de reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu.
En els articles 9, 10 i 13 volem destacar la paraula “suports” que ens indica el canvi de mirada que pretén aquest decret. No posem l’accent en el dèficit sinó en la necessitat de suport a l’aula, al context educatiu i no només vinculat a l’alumne/a sinó a allò que se li demana. Hi ha un canvi de nomenclatura, no parlem de NEE, parlem de NESE, parlem de la S de suports
Article 15. Detecció, identificació i avaluació de les necessitats específiques de suport educatiu,
En quant a la detecció, identificació i avaluació de les NESE, des de l’ACPO volem insistir en la importància de fer-ho en context, ja que, com hem dit, és el context el que necessita els suports i no l’alumne/a.
– EAP en coordinació participa en la detecció de necessitats específiques de suport educatiu durant el primer i segon cicle d’educació infantil
– “Correspon als professionals dels EAP o als orientadors dels centres d’educació secundària efectuar l’avaluació psicopedagògica en col·laboració amb els docents del centre, i amb la participació dels pares, mares o tutors legals i de l’alumne”
Quan de l’avaluació psicopedagògica se’n desprèn la derivació a un servei educatiu específic o un canvi en l’escolarització, aquesta la fa l’EAP amb la col·laboració del professional d’orientació educativa a secundària.
I aquest article 15 també diu que,
– En cas que l’avaluació psicopedagògica comporti el reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu, l’EAP ha d’elaborar l’informe

Des de l’ACPO proposem seguir repensant aquest informe que possibilita l’accés a suports i recursos en funció d’unes categories. Si volem superar la mirada del dèficit, caldrà superar les categories.
Com fer-ho?
Amb el treball conjunt de tots i totes les professionals que intervenen en aquest procés, amb les famílies per descomptat i amb les diferents conselleries per la necessitat de compartir criteris.
Article 16. Transicions educatives
– EAP, elaboració i actualització dels informes de reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu.
– EAP i l’orientador en el cas de l’educació secundària, ha de facilitar la informació, l’orientació, l’assessorament i l’acompanyament a família o tutors legals de l’alumne i al mateix alumne en relació amb les opcions d’escolarització, en el marc dels recursos existents i de la normativa, a l’inici de l’escolaritat, en els canvis d’etapa i en els canvis de centre.
En les transicions educatives només dir que l’orientació és clau en els moments de canvi i que una bona proposta és continuar amb la implementació d’Instituts Escola perquè donen continuïtat a l’itinerari educatiu de l’alumne/a.
Capítol III Escolarització dels alumnes
Article 17 Criteris generals
“Tots els alumnes s’escolaritzen en centres educatius ordinaris segons el que estableix aquest Decret i d’acord amb el procés d’admissió vigent.”
– Quan l’alumne comença l’escolarització obligatòria a una edat diferents dels 6 anys, cal informe de l’EAP
– L’EAP fa el reconeixement de necessitats educatives especials i dona orientacions a través d’un informe (comentari: s’entén que després de l’avaluació psicopedagògica)
Article 18 Escolarització en centres d’educació especial
“Excepcionalment, el pares, mares o tutors legals poden sol·licitar l’escolarització del seu fill o filla en un centre d’educació especial”

El segon punt especifica per a quins alumnes

“2. Únicament els alumnes amb discapacitats greus o severes que necessitin una elevada intensitat de suport educatiu i mesures curriculars, metodològiques, organitzatives o psicopedagògiques altament individualitzades poden ser escolaritzats en centres d’educació especial.”
El reconeixement de necessitats educatives especials en l’informe de l’EAP reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu, que inclogui la proposta d’escolarització de l’alumne en un centre d’educació especial
En l’escolarització a CEE, pensem que la tendència hauria de ser reduir el nombre d’alumnat i no anar en augment com està passant actualment.
Això no pot recaure únicament en els i les professionals dels EAP, sinó que requereix una reflexió de tot el Sistema Educatiu per donar una resposta adequada a l’alumne/a i la seva família. Els centres ordinaris han de poder assumir el repte, i pensem que ho poden fer també, amb el suport dels CEE, en tant que centres proveïdors d’expertesa i de recursos.
Capítol IV. Atenció educativa dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu als ensenyaments postobligatoris i de transició a la vida adulta
Article 19 Alumnat que ha finalitzat l’educació secundària obligatòria sense obtenir
el títol
– Professionals de l’orientació educativa han de rebre informació de l’oferta informativa
– Els alumnes han de rebre el consell orientador ( tot i que no s’especifica, l’orientador com a docent del centre por formar part de l’equip docent que elabora el document)
– Col·laboració de l’orientador del centre educatiu o el professional de l’EAP per a determinar l’adaptació de materials i activitats d’aprenentatge per alumnes de menys de 18 anys que excepcionalment puguin anar a les escoles d’adults.
Article 22 Alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu als ensenyaments d’adults
– El traspàs de la informació relativa a l’alumnat menor de 18 anys amb necessitats específiques de suport educatiu i els menors de 24 anys que no disposin d’una titulació d’estudis obligatoris implica l’EAP i l’orientador en la transmissió de lainformació necessària en relació amb la trajectòria de l’evolució personal i acadèmica de l’alumne i l’aplicació de mesures d’atenció a la diversitat. Si cal s’ha
de mantenir una sessió de coordinació entre els professionals d’ambdós centres educatius

En quant a l’atenció educativa dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu als ensenyaments postobligatoris i de transició a la vida adulta veiem la necessitat de professionals de l’orientació educativa en aquesta etapa, bàsicament amb 2 finalitats:
• per acompanyar en l’exploració, definició i construcció del Projecte de Vida i Professional, tal com dèiem en el Congrés Barcelona Inclusiva del 2017: “més enllà de l’escola, la vida”.
• I per acompanyar a trobar aquelles opcions formatives i/o professionals que suposin una oportunitat alineada amb els seus interessos.
Com fer-ho?
Un treball conjunt amb altres Departaments i també, no oblidem, amb el món local que pot fer propostes de proximitat.
Capítol V Serveis i recursos
Article 23 Serveis educatius
– Cita els EAP com a serveis educatius.
– Cita CREDV, CREDA i CRETDIC (no diu que aquests equips tenen professionals d’orientació educativa, però es pot tenir en compte)
Article 24 Recursos personals i programes a les escoles, als instituts i als centres d’educació especial
– Cita el lloc de treball de l’orientador en els centres de secundària.
– Cita els llocs de treball específics com ara SIEI, SIAL, AIS .. i fa esment a té en compte els informes psicopedagògics dels EAP per a l’assignació dels recursos personals i programes.
– Cita el lloc de treball de l’orientador en els CEE que s’especialitzin en l’etapa de
secundària
I per acabar, en els articles 23 i 24, el decret cita als professionals d’orientació educativa:
EAP, CREDA, CREDV, CRETDIC, ELIC, CESIRE, CRP, Camps d’Aprenentatge, SIEI, SIAL, AIS, MEE, MALL, Orientadors i orientadores a secundària, … veiem doncs un col·lectiu important que té un paper rellevant i per tant, el desplegament d’un Sistema
Educatiu Inclusiu ha d’incrementar el nombre d’aquests professionals per donar resposta a tot allò que preveu aquest decret.
Article 25 Centres d’educació especial proveïdors de serveis i recursos
– Per a tenir el suport CEEPSIR es necessita l’informe de l’EAP

-Per tal que els alumnes amb NEE puguin accedir a recursos i serveis que pertanyin a projectes educatius de dos centres diferents es necessita l’informe de l’EAP

PROPOSTES DE MILLORA PER A L’ESTUDI DEL DESPLEGAMENT DEL SISTEMA
EDUCATIU INCLUSIU
Diputats, diputades, en el marc de la nostra participació en la Comissió d’estudi del desplegament d’un Sistema Educatiu Inclusiu, entem que s’espera de l’ACPO un plantejament propositiu.
Com a entitat que aplega els professionals de l’OR i que esdevé, com hem comentat, un espai de reflexió en xarxa, hem afrontat l’elaboració d’aquestes propostes des de dues
perspectives:
– Tenint en compte el rol dels professionals de l’OR (el que tenen actualment i el que des d’ACPO pensem que haurien de tenir)
– I també a partir dels coneixements, reflexions i propostes que, entitats i professionals que treballen per a un Sistema Educatiu Inclusiu ens han traslladat en el marc de la Comissió d’Educació inclusiva d’ACPO, en els Congressos i d’altres esdeveniments que hem organitzat al llarg dels nostres 25 anys d’història.
I en aquest sentit, a continuació, els exposem 10 eixos a partir dels quals analitzar el desplegament normatiu i la destinació de recursos perquè l’Educació Inclusiva sigui una realitat.
1. Incrementar el nombre de professionals de l’Orientació (Una xifra que apareix en molts informes de la COPOE i que sembla que recomana la UNESCO és la de
1 professional per cada 250 alumnes).
2. Repensar el model de dotació de suports i recursos, que permeti superar la focalització d’ un plantejament clínic i implicant tota la comunitat educativa. Fer-ho des d’una mirada àmplia, posant l’accent en la definició del Projecte de Vida i Professional (Més enllà de l’escola, la vida).
3. Preveure espais i processos d’acompanyament psicopedagògic als docents. Perquè les CAD resulten insuficients pel nombre de demandes individuals i no permeten la vertebració de converses i diàlegs sobre les que haurien de pivotar els processos de presa de decisions.
4. Contemplar espais de coordinació dels diversos professionals amb perfils professionals diferents, amb àrees i departaments diferents i amb administracions diferents.

5. Dissenyar i preveure recursos i temps per al treball en xarxa que permeti reflexionar i construir propostes que impactin sobre el Projecte Educatiu i no només vinculades a situacions individuals.
6. Avaluar i repensar programes de formació, posant l’accent en les actituds i el desenvolupament de competències.
7. Disminuir la ratio per aula perquè permet una millor atenció i personalització dels processos d’aprenentatge i acompanyament.
8. Promoure la docència compartida que esdevé una estratègia que permet una millor atenció a l’alumnat i és un treball cooperatiu i ric entre professionals.
9. Treballar amb les famílies i donar més veu a l’alumnat perquè tal i com vam escoltar en el Congrés Barcelona Inclusiva 2014, “tot sobre nosaltres però mai, sense nosaltres”.
10. Avaluar el què fem per exemple amb l’eina Índex per a la Inclusió, com a guia per a l’avaluació i la millora de l’educació inclusiva, editada i publicada per Toni Booth i Mel Ainscow, amb indicadors, preguntes, resums i qüestionaris per adocents, alumnes i famílies i que pot ajudar a trobar el camí que ha de seguir tothom a l’hora de millorar la seva pròpia actuació d’acord amb els valors de
l’Educació Inclusiva.

Per finalitzar i atenent a una de les demandes recurrents que des d’aquesta comissió es planteja a les persones que compareixen, volem exposar quines serien les 3 prioritats que valorem, des d’ACPO, per tal d’assolir un Sistema Educatiu Inclusiu:
1. Escolta i diàleg. Que aquesta comissió no sigui una cita a l’agenda sinó que generi un impacte real i esdevingui la llavor de com es desplegarà el Sistema Educatiu Inclusiu. Un procés en el que cal escoltar i   amb tots els agents, institucions, professionals, famílies i també amb els infants i joves. No els oblidin!
Ells i elles en són protagonistes.
2. Compromís polític. Fem tard! Al començament de la nostra intervenció dèiem que ja fa 21 anys reflexionaven sobre com fer realitat una escola per a tothom.
Avui, 21 anys més tard, encara som allà. Es tracta d’un repte de país. No podem deixar enrere més infants i joves, sense donar una resposta adequada i justa envers als seus futurs. No acabin la legislatura sense la feina feta.
3. Prioritat política. No ens facin triar a nosaltres. Que el Sistema Educatiu Inclusiu sigui una realitat depèn en realitat de tots i totes vostès. Destinin els recursos polítics, tècnics i econòmics necessaris per arribar a acords, per desplegar les normes necessàries i per disposar del pressupost necessari perquè l’educació inclusiva sigui una realitat

Moltes gràcies.

Comparteix