CRÒNICA DEL FÒRUM CATALÀ DE L’ORIENTACIÓ
Els passats 10 i 11 de Juny de 2022 es va celebrar a la Facultat de Geografia i
Història de Barcelona el Fòrum Català per l’Orientació, amb el títol: “Cap a un nou
model d’orientació sociocomunitària”, donada l’enorme rellevància actual dels aspectes
socials en el quefer diari del professional de l’orientació.
El divendres, amb un programa i uns convidats de primer nivell i un èxit d’assistència de públic
presencial (les localitats estaven exhaurides) i per streaming, en primer lloc, el mestre i
pedagog Francesco Tonucci (àlies “Frato”) va exposar la seva tesi central: “avui en
dia, els infants han perdut la possibilitat de jugar”. Una de les seves propostes és que
“l’escola renuncïi a les aules i que tots els seus espais es transformin en tallers i
laboratoris”.
Seguidament en una altra conferència, el catedràtic d’orientació professional
Benito Echeverría va manifestar que “la tradicional funció d’ajustament de l’orientació
ha perdut el sentit en plena revolució 4.0.”, proposant un model (la teoría de la U) per
compensar en part aquest dèficit.
Posteriorment, el director de la revista Àmbits de Psicopedagogia i Orientació, en
Joan Serra va afirmar que “la participació real i equitativa dels infants amb
discapacitats continua sent un repte”, que el psicòleg del CRETDIC Enric Bolea va
confirmar tot dient que “estem en una època molt caracteritzada per la desintegració
dels vincles socials”.
A les sessions de la tarda, la mestra Teresa Esperabé, parlant dels centres de
màxima complexitat, va oferir dues propostes per superar la seva situació
socioeconòmica: “l’arrelament a l’entorn i preparar a les persones per tenir veu”.
En una taula posterior sobre educació inclusiva, l’Efrèn Carbonell d’Aspasim,
va asseverar que “la inclusió era un principi però ara és un dret”.
Finalment al diàleg sobre assessorament, la mestra Coral Elizondo, va
assenyalar que “les etiquetes en l’alumnat generen baixes expectatives i una vida
paral·lela als altres alumnes” i el professor Javier Onrubia va proposar per combatre
aquest fet “acompanyar i bastir els processos de transformació a l’aula”, també va recordar que “no hi ha innovació educativa possible que no contempli la inclusió de tots l’alumnat”.
El Dissabte 11 de Juny de 2022 es va celebrar la segona jornada del Fòrum Català per l’Orientació,
En el primer diàleg del dissabte sobre atenció a la diversitat i personalització de l’aprenentatge, la doctora en Pedagogia Montserrat Alguacil va afirmar que “si l’objectiu és tenir un bon model d’orientació, hem de tenir temps per pensar”.
A continuació, la doctora en Ciències de l’Educació, Joana Ferrer va assenyalar la contradicció “estem parlant molt d’atenció a la diversitat i molt poc de personalització de l’aprenentatge”, en l’actual línia de les lleis educatives vigents i el que promou el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
El catedràtic en Psicologia Moisés Esteban va afegir un matís i diferenciació rellevant: “és important tenir en compte la diversitat superficial i la diversitat profunda”.
En el segon diàleg sobre la veu dels altres, el doctor en Sociologia Jordi Collet, va parlar sobre els múltiples elements de context que fan més complex educar avui en dia (per exemple, els recursos escasos per la inclusió) i la importància d’avançar cap a un model d’orientació sociocomunitari des de la seva interdependència i el treball en xarxa amb tots els actors dins i fora de l’escola.
La pedagoga i especialista en neurociències Anna Forés va encetar la seva ponència sobre l’actual món BANI (fràgil, ansiós, no linial i incomprensible) i va llençar una pregunta retòrica als assistents: com orientem cap a la incomprensió? També va reblar en el clau afirmant “seguim tenint nois i noies invisibles a l’aula”, la qual cosa no hauria de succeir en una escola pretesament inclusiva, coeducativa i multicultural.
En el tercer diàleg, per una banda el psiquiatre Joseba Achotegui ens va parlar sobre la triple crisis (migratòria, ecològica i socio-cultural) que estem visquent en aquests moments, amb una de les seves conseqüències més nefastes pels migrants: la síndrome d’Ulisses (estrès crònic i múltiple). Per altra banda, el doctor en Economia, Santiago Álvarez va desmuntar les idees errònies sobre la migració global (no hi ha invasió de migrants, centralitat del fenomen migratori en el discurs polític a partir de creences errònies, negació de la crisi ecosocial…).
Com a darrera conferència, la prestigiosa filòsofa Begoña Román va començar la seva dissertació exposant dos fets: “l’acceleració de la nostra societat genera impaciència” i “vivim en societats moralment plurals”. També va assenyalar la paradoxa que “l’orientació s’ha bolcat massa vegades en el cas únic (n=1) en clar contrast amb el model d’orientació sociocomunitari que s’ha plantejat en aquest Fòrum i va proposar una de les possibles solucions per combatre la inèrcia d’atendre preferentment els casos individuals: “el futur es construeix a partir del present acollidor”.
Finalment, a l’acte de cloenda del Fòrum, la vicepresidenta d’ACPO, l’Anna de Jesús va destacar que “hem de posar en valor a la societat l’orientació com a servei públic sostingut”.
Daniel Piulats
@vila_dpiulats Comissió Comunicació ACPO