nou número revista ÀÁF No 53 (2020): Novembre 2020
L’escola, més enllà de la covid-19
Editorial de Joan Serra
Vivim temps vírics i la viralitat s’ha instal·lat en les nostres vides, també a l’escola.Està instal·lada en la doble accepció del terme: tenallats pel cicle infecciós d’un virus i pendents de l’èxit viral de missatges i informacions que es difonen de manera ràpida i extensa a les xarxes socials. La pandèmia infecciosa ens ha tingut confinats a casa i ha sotmès les expectatives vitals al control sanitari. La viralitat de les xarxes ha esdevingut una manera de ser i d’estar a la vida, convertint-se per a molts infants i joves en un objectiu i una finalitat en si mateixa. L’escola no ha restat al marge de cap de les dues. En aquest escenari, l’empremta de la covid-19ha invertit, i fins a cert punt pervertit, l’ordre de prioritats dels discursos educatius, anteposant els continguts i les pràctiques sanitàries per davant dels plantejaments pedagògics i escolars. L’emergència de la crisisanitària n’explica els motius: era urgent poder obrir les escoles assegurant-ne la pràctica escolar. Així, qüestions bàsicament d’organització d’espais i plantilles, d’horaris dels alumnes i del professorat, de repartiment de càrrecs i responsabilitats i de mesures higièniques preventives i de control, han esdevingut el leitmotiv central de l’inici del nou curs escolar. Han estat, i són encara, qüestions d’àmplia complexitat que tot sovint la mateixa situació que vivim s’entesta a fragilitzar. És el que amb encert exposa l’equip del Centre Educatiu i Terapèutic Carrilet a l’article que trobareu en aquest número, “Reptes i reflexions entorn l’alumnat amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) durant el context de pandèmia”:“ vam tornar amb certa tristesa, amb el dol de reobrir un nou curs parlant la major part del temps de mesures de protecció i amb poc temps per parlar d’infants, d’aspectes clínics i pedagògics que sempre han omplert els nostres espais de reflexió a l’escola. Tornar donava esperança i il·lusió, però també nostàlgia i pena per sentir que el nostre centre seria diferent, amb renúncies doloroses. I sense saber si algunes d’aquestes renúncies romandran per sempre”. Hi ha quelcom d’apassionant en l’article dels professionals de Carrilet: el relat d’una pèrdua i d’una recuperació. La pèrdua per part d’alguns infants del locus amb la consegüent desconnexió, i la reposició del jo en recuperar l’escola. Destil·la alhora un gran humanisme, sens dubte el dels professionals del centre i els pares, però també el dels alumnes i el seu desig de ser i no sols estar a l’escola. És innegable que la crisi pandèmica ens ha fet mirar amb intensitat l’escola. D’alguna manera hem perdut també el locus escolar, però a diferència dels alumnes de Carrilet, massa sovint aquests darrers mesos ens hem entestat més en esta r que enser. L’actual situació no solament h a evidenciat la urgència per definir què significa ser escola en l’actual model productiu i social, sinó que ha intensificat les debilitats quela institució escolar arrossega des de les acaballes del segle passat. Moltes estan en les mateixes arrels del sistema, formant part del que en les societats occidentals s’ha consensuat com a finalitats de l’escolarització, el que li confereix sentit.
……
Un número que és el darrer abans de complir VINTanys! El gener del 2001 apareixia el primer ÀMBITS, amb la publicació del número 54, que volem sigui un monogràfic sobre “l’escola més enllà de la covid-19”, ÀMBITS estarà de celebració amb tots vosaltres. Tardor 2020 Joan Serra Capallera Director Àmbits de Psicopedagogia i Orientació
accés al nou número http://ambitsaaf.cat/issue/view/260