nou número revista ÀÁF No 53 (2020): Novembre 2020

L’escola, més enllà de la covid-19

Editorial de Joan Serra

Vivim temps vírics i la viralitat s’ha instal·lat en les nostres vides, també a l’escola.Està instal·lada en  la  doble  accepció  del  terme:  tenallats pel  cicle  infecciós  d’un  virus i pendents  de  l’èxit  viral  de  missatges  i  informacions  que  es  difonen  de  manera  ràpida  i extensa a les xarxes socials. La pandèmia infecciosa ens ha tingut confinats a casa i ha sotmès les expectatives vitals al control sanitari. La viralitat de les xarxes ha esdevingut una  manera  de  ser  i  d’estar  a  la  vida, convertint-se per  a  molts  infants  i  joves en un objectiu i una finalitat en si mateixa. L’escola no ha restat al marge de cap de les dues. En  aquest  escenari,  l’empremta de  la  covid-19ha  invertit,  i  fins  a  cert  punt pervertit,  l’ordre  de  prioritats dels  discursos  educatius,  anteposant els  continguts  i  les pràctiques sanitàries per davant dels plantejaments pedagògics i escolars. L’emergència de la crisisanitària n’explica els motius: era urgent poder obrir les escoles assegurant-ne la  pràctica  escolar.  Així,  qüestions  bàsicament  d’organització  d’espais  i  plantilles, d’horaris dels alumnes i del professorat, de repartiment de càrrecs i responsabilitats i de mesures  higièniques preventives  i  de  control,  han  esdevingut  el  leitmotiv central  de l’inici del nou curs escolar. Han estat, i són encara, qüestions d’àmplia complexitat que tot  sovint la mateixa situació  que  vivim  s’entesta  a  fragilitzar. És  el  que  amb  encert exposa  l’equip  del  Centre  Educatiu  i  Terapèutic  Carrilet  a  l’article  que  trobareu  en aquest  número, “Reptes  i  reflexions  entorn  l’alumnat  amb  Trastorn  de  l’Espectre Autista (TEA) durant el context de pandèmia”:“ vam tornar amb certa tristesa, amb el dol  de reobrir  un  nou  curs  parlant  la  major  part  del  temps  de  mesures  de  protecció  i amb  poc  temps  per  parlar  d’infants,  d’aspectes  clínics  i  pedagògics  que  sempre  han omplert  els  nostres  espais  de  reflexió  a  l’escola.  Tornar  donava  esperança  i  il·lusió, però  també  nostàlgia  i  pena  per  sentir  que  el  nostre  centre  seria  diferent,  amb renúncies  doloroses.  I  sense  saber  si  algunes  d’aquestes  renúncies  romandran  per sempre”. Hi  ha  quelcom  d’apassionant en  l’article dels  professionals  de  Carrilet: el  relat d’una pèrdua i d’una recuperació. La pèrdua per part d’alguns infants del locus amb la consegüent  desconnexió,  i la  reposició  del  jo en recuperar  l’escola.  Destil·la  alhora  un gran  humanisme,  sens  dubte  el  dels  professionals  del  centre  i  els  pares,  però  també  el dels  alumnes  i  el  seu  desig  de ser i  no  sols estar a  l’escola. És  innegable que  la  crisi pandèmica ens ha fet mirar amb intensitat l’escola. D’alguna manera hem perdut també el locus escolar, però a diferència dels alumnes de Carrilet, massa sovint aquests darrers mesos ens hem entestat més en esta r que enser. L’actual situació  no  solament  h a evidenciat  la  urgència  per  definir què  significa ser escola en  l’actual  model  productiu  i  social,  sinó  que  ha  intensificat  les  debilitats quela institució escolar arrossega des de les acaballes del segle passat. Moltes estan en les  mateixes  arrels  del  sistema,  formant part  del  que  en  les  societats  occidentals  s’ha consensuat com a finalitats de l’escolarització, el que li confereix sentit.

……

Un número que és  el  darrer  abans  de  complir  VINTanys!  El  gener  del  2001  apareixia  el  primer ÀMBITS,  amb  la  publicació  del  número  54,  que  volem  sigui  un  monogràfic  sobre “l’escola més enllà de la covid-19”, ÀMBITS estarà de celebració amb tots vosaltres. Tardor 2020 Joan Serra Capallera Director Àmbits de Psicopedagogia i Orientació

accés al nou número http://ambitsaaf.cat/issue/view/260

cover_issue_260_ca_ES

Comparteix