INCLOURE, de l’esperança a l’exercici d’un dret. Primera Jornada socioeducativa per la inclusió al Baix Llobregat Nord
Barcelona Organitza: ACPO (associació catalana de psicopedagogia i orientació), associació de persones amb capacitats diverses – CECSCAT.
«A la societat en general i a l‘escola en parficular , hi ha una tendència a pensar les qüestions socials i culturals en termes personals i biològics….
INCLOURE, de l’esperança a l’exercici d’un dret, vol ser un espai on es fan visibles els invisibles on els drets i l’equitat no siguin únicament elements d’esperança, sinó de realitat, que ajudin a construir en la pluralitat i diversitat, barris, pobles i ciutats de totes i tots.»
La crònica de la jornada
Ja ho deien el filòsofs cartesians, quan més reflexionem, més tenim la sensació de saber-ne poc. Què ens passa?, som uns insatisfets? uns curiosos incansables? En tot cas, l’actitud de reflexionar i de qüestionar esperonen les persones que encara troben el món que els envolta com un lloc poc pensat per les capacitats diverses, encara vivim en una societat que es construeix amb un model idealitzat de persona que en realitat no existeix.
La primera barrera doncs, sembla ser la ideològica. La concepció d’una societat que planifica l’accés a la participació d’individus estandarditzats no donarà resposta a la gran majoria. La constant desconstrucció per rectificar el que des de l’inici estava mal planificat, farà perdre temps i eficàcia, i el que és pitjor, farà perdre l’esperança a persones molt capaces de fer grans aportacions a la nostra societat.
Per sort, les iniciatives com la que vam viure el 25 de maig fan visibles persones que no defalleixen, que no es cansen de treballar amb esforç per aconseguir les seves il·lusions malgrat els obstacles que troben pel camí. I ho fan sense afany de lluita, sinó d’esforç, amb la seva perseverança ens ensenyen a la resta que els obstacles, sovint, són excuses, són justificacions que ens posem per no esforçar-nos. Les seves trajectòries ens han demostrat que treuen la força d’una simple mirada, la mirada del que creu en les seves capacitats. Han fet feliços els mestres que amb la seva predisposició han facilitat la participació i el seu aprenentatge. Han fet feliços els estudiants i professionals que venen al seu darrere perquè ha torbat el terreny una mica més llaurat. Han fet feliços la seva família que els mira amb orgull i els deixa volar perquè els saben capaços. Han fet més grans les seves empreses que han escoltat la persona i no el treballador.
Les experiències ens commouen i els experts ens esperonen. Professionals que creuen en el valor de les persones per sobre del valor de les normes i els protocols. Ara que ens estem acostumant a valorar totes les capacitats possibles de l’ésser humà, hem de pensar en la manera de posar-les en valor, de fer-les visibles. No és un repte fàcil, implica nedar contracorrent, tenir paciència i convicció. En especial quan les persones han patit fins quedar desesperançats perquè no són importants per a ningú. Com diu una filòsofa dels nostres dies “Quan les persones més properes fallen al jove o a l’infant, les institucions i els professionals que troben pel camí, no poden fallar” (Begoña Roman). Som heterogenis en la manera d’establir vincles, però aquest aspecte és difícil de visualitzar i d’acceptar. “Estamos en ello”
L’ACPO i l’Associació CECSCAT ens ha apropat altres realitats i ens les han fet visibles i imprescindibles a les nostres vides. Gràcies.
Dolors Gómez
Secretaria junta ACPO