Crònica “Acompanyar als que acompanyen” amb Carlos Sklilar i accés al canal de vídeos ACPO
El passat divendres 11 de desembre vàrem tenir l’oportunitat d’escoltar en directe qui s’ha convertit en el pensador que ens està acompanyant en els darrers anys per reflexionar sobre la nostra posició personal i professional: Carlos Skliar
Sempre des de la sensibilitat i el respecte pel sentir i l’opinió de tothom, Carlos Skliar ens ha situat davant d’una realitat vertiginosa i accelerada, on els sentiments, les emocions i els vincles s’han desvetllat com el més valuós i preuat. L’hem convidat a pensar amb nosaltres i ens ha regalat les claus per avançar cap al creixement personal i la maduració social. Avançarem en la mesura que siguem capaços de connectar el pensament amb allò que és essencial quan prioritzem la salut per sobre del cos, quan deixem de contemplar el món com un mercat i quan les institucions recuperin la seva essència, en especial, l’escola.
Aquest malabarista de la paraula ens ha colpit amb un missatge que arriba en el moment de la fusió de dues associacions que tenen per objectiu l’acompanyament de col·lectius en procés de canvi, de creixement personal i/o professional. Aprofitem aquest moment essencial per repensar la paraula acompanyar i per reflexionar sobre l’acompanyament dels professionals que acompanyen.
Carlos Skliar és un pensador incansable que connecta a la perfecció la visió filosòfica, pedagògica, política i social de la vida per posar-nos davant del concepte clau d’acompanyar. L’acompanyament no es pot deslligar del moment, acompanyar en moments d’incertesa implica “estar al costat”. Al costat de l’abatut que necessita refer-se i al costat de qui es reinventa per orientar-lo en el seu nou projecte. Al costat per avançar al seu pas, per ajudar sense anul·lar sinó per situar-se en un plànol d’igualtat per arribar fins i tot a compartir la “fragilitat”. Ens diu: “La mútua confesión de la fragilidad provoca un vinculo esencial”. Qui acompanya ho ha de fer des de la igualtat, sense mostrar-se com exemple a seguir. Repte important aquest de reconèixer la nostra fragilitat! Potser aquest exercici ens ajuda a ser més honestos alhora que ens allibera d’una malentesa actitud paternalista que sovint situa el professional en una jerarquia que no ajuda ni a l’altre i a un/a mateix/a.
Només des del vincle estret es podrà conèixer l’altre, les seves dificultats i potencialitats. També remarca l’escolta activa, sovint substituïda per la pressa en donar resposta. L’escolta és la primera resposta, la primera ajuda. L’escolta que pot donar peu a una narrativa diferent sobre l’essència de l’altre, una narrativa que subratlla o ajuda a subratllar l’experiència de vida de l’altre.
Acompanyar també és “tenir cura”, estar per romandre i fer coses junts. Potser aquest és el missatge més important que Carlos Skliar ens fa arribar just en aquest moment clau de la nostra associació.
Des de l’ACPO us convidem a fer coses junts, a sentir-nos al costat per superar les adversitats, les solituds, els reptes i incerteses de la nostra professió. Hem triat una activitat professional que pot contribuir i molt a crear petits entorns de creixement personal a molts infants, joves i adults. Si sumem esforços arribarem més lluny però sobretot, ens sentirem més acompanyats.
La webinar ha estrenat el nostre canal de vídeos, punxeu l’enllaç per accedir-hi
