¿Como trabajar en orientación educativa en Catalunya en estos momentos? entrada blog Orienta Tapas
Des d’ACPO, associació d’orientació a Catalunya, volem destacar la contribució al diàleg que han fet els companys del blog Orienta Tapas, hi ha valentia per part dels orientadors d’aquesta comunitat ja que a les xarxes s’han polaritzat molt les opinions , us reproduim dos fragments de l’entrada al blog i us encoratgem a que el llegiu sencer seguint l’enllaç.
¿Cómo trabajar en orientación educativa en Cataluña en estos momentos?
Si te preocupa este tema y quieres hablar aquí desde un enfoque educativo, te animo a añadir un comentario a esta entrada o a participar en los foros abiertos en redes o en espacios públicos (en Twitter o en Facebook). En unos días se celebrará precisamente en Barcelona el congreso BarcelonaInclusiva2017.com, organizado por y para profesionales de la orientación y la educación, como la ACPO, que ha incluido también este debate en su página en Facebook.
És clar, que aquest gran conflicte no ho poden solucionar els que ho estan co-creant, els polítics, ni tampoc les persones polaritzades que atrapades en ideologies dogmàtiques veuen com enemics als quals s’oposen a les seves tesis.
Les persones capaces per estar en l’únic costat savi, el dels que busquen sincerament una solució més enllà de vencedors i vençuts, són les que conserven el poder de veure a qui opina diferent nu de banderes, és a dir com un ésser humà, com un germà que comparteix el misteri de la vida i que, per tant, sent que l’existència és molt més que la cultura en què has nascut o la ideologia en la qual creus.
La meva proposta està dirigida a aquestes persones i és la següent: que s’uneixin per formar grups integrats per ciutadans de totes les tendències en conflicte, que dialoguin des de la nuesa de parlar sense témer cap retret, i que des d’aquest diàleg, autènticament democràtic, és dir per sobre de qualsevol ideologia, facin manifestos que condueixin a la superació del conflicte i que donin llum a les persones que es veuen superades pel mateix. Només de persones capaces d’abraçar-sincerament, per sobre de les seves opinions i diferències, pot sorgir una autèntica solució. Aquests grups haurien d’anar apareixent a tot el llarg i ample de Catalunya perquè la seva llum arribi fins a l’últim racó, inclòs als despatxos dels polítics i autoritats en general.
Estimat lector, si sents aquest missatge com teu et prego que ho difonguis en les xarxes.
Una abraçada entre persones que volen sentir-se i viure més enllà dels conflictes, que desitgen abans de res poder celebrar la vida en companyia de tots els éssers humans, creguin el que creguin.
La Dansa de la Vida. Carlos González.