Com facilitar la implementació de mesures i suports universals per a tot l’alumnat tant a nivell de centre com d’aula?

Converses psicopedagògiques els dissabtes a ACPO

El dissabte 26 de gener es va celebrar la segona trobada de les Converses Psicopedagògiques que en aquesta ocasió va estar dedicada a les mesures universals, accions i pràctiques de caràcter educatiu preventiu i proactiu que permeten flexibilitzar el context d’aprenentatge, proporcionen estratègies per minimitzar les barreres d’accés, garanteixen l’aprenentatge significatiu i garanteixen la convivència, el benestar i el compromís de tota la comunitat educativa.
Molts són els centres que, des de fa temps, intenten posar en pràctica mesures innovadores amb més o menys èxit. Quins són els factors que garanteix l’èxit i la perdurabilitat d’aquesta innovació? L’estructura del centre, la cohesió i la formació dels equips docents, el rol de l’equip directiu com a líder del projecte…. Sens dubte tots i cadascun d’aquests aspectes facilitaran la implantació de noves pràctiques educatives i quants més factors coexisteixin, més duradors seran els seus efectes.
El matí passa volant entre professionals tan compromesos i entusiastes. Les idees, les experiències i les propostes sorgeixen entrellaçades. Tots coneixem centres, iniciatives i programes que han aportat molta qualitat a l’acció educativa. Però, quins factors ha fet que fossin exitosos i significatius per les vides de docents i alumnes? Sens dubte, l’estructura del centre és un d’ells: els horaris, els espais, el nombre de docents, etc. En aquest sentit, l’autonomia de centre seria la millor aliada. Darrera d’aquesta autonomia hauria d’haver una ideologia plasmada al PEC, que li donés el sentit pretès al projecte. Una idea que ens ha acompanyat durant tot el matí ha estat la convicció de que és l’alumnat i les seves circumstàncies el que ha de marcar les decisions i no el currículum, les modes o les ambicions per tenir més matrícula o més renom. La diversitat de l’alumnat és inversament proporcional a la varietat de mesures que es posen al seu abast.

En el fons de tot aquest debat, domina el principi de que tot l’alumnat ha d’estar en disposició d’aprendre i participar a la seva escola. En aquesta línia ens aborda aquella idea que les mesures que serveixen per a uns pocs, poden ser útils per a la major part de l’alumnat. Quin mal fa que els companys de l’alumnat sord aprengui llengua de signes? Quin problema hi ha en que l’estructuració dels estímuls i l’anticipació dels canvis siguin les directrius principals en una aula d’infantil?
Conclusions:
– les mesures no poden anar deslligades de l’ideari i de l’estructuració del centre que les aplica
– no cal esperar a que el nostre centre iniciï un gran projecte de renovació pedagògica. Hi ha mesures que puc aplicar a la meva aula, al meu cicle o al meu centre que potser seran les llavors de futurs impulsos de la inclusió
– actualment hi ha molta informació publicada per poder aplicar mesures noves, l’encert consisteix en seleccionar amb criteri d’aprofitament per a tot l’alumnat
– els docents som una espècie que no podem viure en solitari, necessitem dels altres per sobre viure i ser feliços.
Us esperem a la propera trobada

Afegim, pel seu interés comú amb la sessió, la presentació Mesures universals