Avaluar és el més complicat perquè és una gran responsabilitat, Ester Castejón ( entrevista UOC)

Entrevista a Ester Castejón, associada  i a la junta d’ACPO, publicada originalment  a la web de la UOC, Universitat on col·labora.

Ester Castejón, professora col·laboradora i tutora del màster universitari de Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge. Coneix molt bé la UOC i no solament per ser-ne professora col·laboradora, tutora de màster o autora del llibre Inclusió digital a l’aula. Fa anys, Ester Castejón també va ser estudiant i ens ha explicat moltes coses sobre aquestes dues etapes.

Per Marian Antón

Com va començar la teva relació amb la UOC?

Conec la UOC des del començament. Per a mi representava un referent en l’aprenentatge virtual, tot i que no em vaig plantejar estudiar-hi fins anys després.

Així, abans de ser professora col·laboradora vas ser estudiant. Com ho recordes?

Va ser una etapa molt enfeinada de la meva vida. Tenia els fills petits i tant el meu marit com jo treballàvem a jornada completa. Segurament no era el millor moment per a tornar a estudiar, però vaig veure que la UOC començava un màster que em semblava interessant i útil per a la meva feina i vaig fer el pas. Malgrat organitzar-me per cursar els estudis en dos anys, les setmanes eren com una successió interminable de PAC. Buscava espais de reflexió i treball a unes hores que pensava que tothom ja dormia, però la meva sorpresa va ser que molts companys es trobaven en la mateixa situació i que, essent en diferents parts del món, la UOC ens connectava per mitjà del Campus Virtual.

Què és la cosa de què vas gaudir més com a estudiant?

De moltes coses! La facilitat per a organitzar-me el procés d’aprenentatge a la meva manera, sempre mantenint els terminis que marcava ben clars a la meva agenda. Tinc un gran record de la meva tutora, sempre present i atenta, molt propera malgrat que era a milers de quilòmetres de distància. També vaig gaudir de la interacció amb els companys de màster. Jo m’imaginava que el procés d’aprenentatge en l’aprenentatge virtual seria més solitari, però realment en la suposada fredor de les aules virtuals vaig trobar el caliu de companys excel·lents. Va representar un gran enriquiment poder compartir aula amb persones amb perfils molt diversos d’arreu del món. Recordo també trobades presencials amb companys d’aula de tutoria i la nostra graduació.

I el que et va resultar més difícil?

Els treballs grupals quan a l’equip hi havia algun element discordant que no participava en les activitats o no complia els compromisos. Feia patir perquè sabies que la qualitat del treball final se’n ressentiria. També algun professor (afortunadament, parlo només d’un parell) que no donava retorn de les PAC, només posava una nota i de vegades un breu comentari. Si no saps el que has fet bé o malament, aprens ben poc.

Ara ets professora col·laboradora. Per què volies ser «més UOC»?

Havia cursat un màster sobre aprenentatge virtual i la UOC em va semblar el millor lloc per a posar-lo en pràctica. El seu model educatiu m’havia encaixat molt bé com a estudiant, m’havia sentit acompanyada i estava motivada per a ajudar altres persones que, com jo, es decidissin a fer aquest pas. També vaig considerar que col·laborar amb la UOC em permetria estar a l’avantguarda professional d’aspectes dels meus estudis. Finalment, era un tipus de col·laboració que podia combinar molt bé amb la meva feina principal.

Què significa per a tu la tasca de tutora i professora?

En una paraula: acompanyar. Acompanyar persones que han pres la decisió de continuar la seva formació en un entorn que, en la majoria dels casos, els genera neguits i inseguretats. Em considero la connexió humana i professional entre aquesta enorme font de recursos d’aprenentatge que és el Campus Virtual de la UOC i les necessitats de les persones que són a l’altra banda de la pantalla.

Què és el que t’agrada més?

Sobretot, aprofitar la tecnologia per a personalitzar l’aprenentatge i l’atenció als alumnes. Com a tutora m’agrada el contacte amb els estudiants que et fan arribar una consulta, preocupats, i orientar-los per a trobar la sortida dels seus dubtes o neguits. Com a professora, m’agrada fer servir eines de retorn i comprovar com els estudiants les aprofiten. També m’agrada molt incentivar el treball compartit entre els alumnes. En general, m’agrada tenir la UOC a disposició a qualsevol lloc del món. Si tinc uns minuts i connexió a internet, allà on sigui puc obrir la finestra de la UOC i anar directa al Campus Virtual. És fantàstic!

I el que és més dur?

Com a professora, avaluar és el més complicat, tant presencialment com en la virtualitat. Les eines com rúbriques d’avaluació i sobretot els criteris clars i compartits entre els equips docents són molt necessaris i ajuden, però tot i així l’avaluació és una gran responsabilitat i és molt complexa. Tota avaluació ha d’estar fonamentada, argumentada i tenir un sentit formatiu per a l’estudiant, i això no ho resol cap rúbrica ni cap fórmula màgica! D’altra banda, el pitjor que em pot passar com a professora és quan detecto que un estudiant ha presentat una PAC plagiada. Em sembla una falta de respecte no solament per a mi sinó per a tots els companys d’aula que sovint han treballat, i molt, per fer una PAC. Afortunadament no passa sovint; els meus estudiants en general són persones responsables i honestes.

Per a què penses que t’ha servit haver estat abans estudiant?

Per a valorar el que s’agraeix des de l’altra banda de la pantalla. Per més coneixements pedagògics que tinguis, no hi ha res com posicionar-te en el rol d’alumne per a identificar els elements que configuren aquell tutor que tots volem tenir. I no et serveixen les comparacions amb l’àmbit presencial; l’aprenentatge virtual és molt diferent! Trobar l’equilibri per a ser propera sense ser intrusiva, per a ser formal sense ser distant, no és fàcil. Per això penso que haver estat en el rol d’estudiant de la UOC durant dos anys ha estat un gran ajut per a mi. També m’agrada continuar participant com a estudiant en les formacions que la UOC ofereix als seus col·laboradors. Penso que tots hauríem de recuperar l’experiència d’alumne: molts tornarien a l’aula amb una altra mirada.

Alguna anècdota que vulguis compartir amb nosaltres?

Moltes! Recordo una estudiant angoixadíssima, que mai no havia estudiat en un campus virtual i que em va preguntar, directament i després de dir-me únicament «hola», si jo la considerava capaç de fer aquell màster. També recordo una estudiant que em va preguntar si les aules de la UOC tancaven els caps de setmana i festius; no sé si amb la meva resposta la vaig deixar més alleujada o angoixada! Finalment, recordo i recordaré sempre una estudiant que va començar els estudis estant ja greument malalta, i els va continuar amb empenta i molt d’esforç. El dia que va deixar de respondre els meus missatges em vaig témer el pitjor, i va ser així. A algú li pot semblar que les relacions en la virtualitat, i més en un entorn acadèmic, són fredes i distants, però la reacció de molts dels seus companys d’aula de tutoria em va demostrar, un cop més, que no és així.

Quin consell donaries als estudiants que comencen ara?

De fet, fa poc he començat una mena de campanya a Twitter amb l’etiqueta #consellstutoria (també en castellà, #consejostutoría), i uns quants companys de l’equip de tutors s’hi han afegit, de manera que convido els estudiants i futurs estudiants de la UOC a seguir aquesta etiqueta, i altres tutors a compartir també els seus consells. Primer de tot, diria als nous alumnes que no tinguin cap por. No estaran sols. Encara que estiguis presencialment sol a casa, a la UOC estàs acompanyadíssim. Només cal aprofitar totes les eines de comunicació que ens ofereixen el Campus Virtual, els taulers, els fòrums de les aules… Sobretot, els diria que, si tenen cap consulta, la comparteixin a l’aula (de tutoria o de l’assignatura). Alguns alumnes tenen la temptació de preguntar per Facebook o WhatsApp, suposo que pensant que allà un company els respondrà de seguida, però penso que no tenen en compte no solament que a les aules també hi ha els companys, sinó, sobretot, que hi som els professors i tutors, que també responem de seguida! Penso que els estudiants han de recordar que només la presència dels professors i tutors garanteix la fiabilitat de les respostes, i això ho trobaran a les aules de la UOC. Les xarxes socials poden ser molt útils, però és molt arriscat donar credibilitat a tot el que s’hi diu. Després, que gaudeixin de l’experiència. L’aprenentatge no és un patiment, és un enriquiment personal i un gaudi! A continuació, que s’organitzin amb una bona agenda, que prenguin nota de les PAC, de les activitats no avaluables i que ho incorporin en la seva agenda «natural» i en el seu dia a dia. Que treballin de manera contínua, amb constància. No hi ha res pitjor que deixar les PAC per a darrera hora!

I als nous professors col·laboradors?

Que gaudeixin de l’experiència. Si ser estudiant de la UOC és un enriquiment personal i professional, ser professor, també! Com els estudiants, anoteu-vos bé les tasques a l’agenda, i compliu els terminis. Sigueu curosos en el fons i les formes, prediqueu amb l’exemple essent respectuosos amb els compromisos, efectius en les respostes i educats en el tracte, d’aquesta manera podreu ser també exigents amb les responsabilitats dels estudiants. Aprofiteu totes les eines que hi ha al Campus Virtual per a guiar millor els estudiants en el seu aprenentatge. Recordeu que ells són els protagonistes però que necessiten el vostre retorn personalitzat. A la UOC disposem de molts mecanismes per a donar-los aquest retorn: recursos textuals, en àudio, en vídeo… Utilitzeu-los!
Com a exalumna, professora i tutora, penso que el gran valor de l’avaluació és el seu component formatiu i que els estudiants necessiten el nostre retorn per a avançar en el seu aprenentatge, una nota i una frase al RAC no són més que una constatació en forma de comunicat. Els hem d’ajudar a avançar i per això cal donar-los més pistes. Situeu-vos en el rol de moderador del procés d’aprenentatge, no de transmissor dels continguts d’aprenentatge. El vostre paper és ser un referent i una brúixola per als alumnes en el seu procés d’exploració. No caigueu en el parany de convertir la vostra docència virtual en una translació de la presencial. A les aules de la UOC no fem una simulació virtual de les aules presencials, hem d’anar molt més enllà i utilitzar la tecnologia per a posar en contacte l’estudiant amb els recursos, el professorat i la resta de companys. Sigueu conscients de quin és el model educatiu de la UOC i de què és el que ens fa ser una universitat referent en l’àmbit de l’aprenentatge virtual. Vigileu de no fer un ús pervers de la tecnologia. No serveix de res tenir molts mitjans tècnics si els utilitzem ancorats en models educatius caducs. Com passa en la inclusió digital a l’aula, les TIC poden ser unes grans aliades, però n’hem de fer un ús raonat, amb una intencionalitat i uns objectius. Recordeu que els professors i els tutors de la UOC, des de l’altra banda de la pantalla, fem el que no pot fer una màquina, el que fa una persona, perquè si no, senzillament, seríem innecessaris.

Enllaç publicació original

http://cv.uoc.edu/estudiant/noticies/ca/comunitat/arxiu/2016/entrevista_ester_castejon.htm