Assessorar, per a què? Ponència del president d’ACPO a les jornades de formació per EAP del Consorci d’Educació de Barcelona

Jaume Francesch, president d’ACPO , Associació Catalana de Psicopedagogia i Orientació:

En primer lloc vull agrair al Consorci d’Educació de Barcelona l’amabilitat que han tingut a l’invitar-me a participar en aquesta Taula així com l’oportunitat de compartir aquest espai de reflexió amb els professionals que m’acompanyen a la taula i amb tots vosaltres.

Estar en aquesta Taula és una bona oportunitat per participar de la reflexió que cal obrir  en la renovació de les competències assessores dels orientadors en general i dels EAPs en particular, per  donar resposta els canvis que a nivell social/econòmic i educatiu s’han produït en els últims 20 anys, en aquesta societat incerta, imprevisible , des-regularitzada,ansiògena, ultra-competitiva i insegura que camina sense rumb, on s’ens demana com diu Ulrich Beck que busquem solucions biogràfiques a contradiccions sistèmiques  en situacions que no  ens deixen respirar ni  ens donen temps ni espai per a pensar.

A la pregunta, perquè assessorar?, avui podem contestar-hi almenys de dues maneres, la primera podria ser la de  donar a l’altre la informació acordada, les certeses conegudes  i entrenar-lo en el model de resposta que cal. Amb aquesta resposta estàs construint una relació de dependència amb l’altre  que pot ser unilateral ,bilateral o múltiple.

O pots respondre: per construir una mirada comú,  d’una realitat no coneguda, buscant conjuntament les millors eines per la intervenció.

Aquesta resposta és el camí per una dependència multilateral ,volguda  i útil per les parts.

Segurament , l’entrada a l’escola de serveis, fundacions i empreses durant els últims 18 anys i en especial en l’època de gestió de la Consellera Rigau, té a veure amb la primera resposta; i va portar a una mercantilització tant de l’escola com de la funció assessora.

A la segona resposta  en certa manera li dona marc el decret de serveis educatius, pretenen la construcció d’un model de mirada ampla, més multi-professional que el propi EAp  i que podria entendre i atendre els canvis en el mon educatiu on la dificultat és la coordinació i gestió interna d’equips, especialment EAPs i CRP, acostumats a funcionar de manera independent. El Servei Educatiu de Zona, es una bona eina. La llastima és que la implementació gestió del model no és va fer be.

Aquesta societat de la complexitat, no estava prevista del tot quant les administració educativa catalana ens vare crear a principis dels 80, en concret el 20 de Maig de 1983, ni el Juliol del 84, quant s’establiren les línies  bàsiques d’actuació, i tampoc ho preveia amb l’aprovació del Decret 155/94 de Serveis educatius, el Decret 180/2005 d’en Maragall va fer algun petit aclariment sobre la qüestió, però tampoc va produir el procés de reflexió necessari per abordar els canvis produïts.

La complexa societat que s’estava construint, va significar la de-construcció del model de la modernitat per entrar a l’era de la postmodernitat guiada per valors lligats al sistema econòmic guanyador a finals del segle XX i ha significat per l’escola recuperar el seu esperit més tradicional – Decret 102/2010 d’Autonomia de Centres Educatius,ORDRE de 5 de maig de 1998, per la qual s’estableix el procediment de nomenament dels directors dels serveis educatius del Departament d’Ensenyament, etc…

La mirada de dalt a baix i l’individualisme lligat a l’èxit; ha fet oblidar a docents i no docents l’organització cooperativa i col·laborativa materialitzada en el funcionament democràtic dels equips docents, dels consells escolars i dins les mateixes aules, la reintroducció de la cultura oral i de debat col·lectiu materialitzats en les conferències i les assemblees a l’aula, i per descomptat el pensament lliure i crític materialitzat en l’escola laica, sense llibres, amb autoavaluació i avaluació cooperativa.

Mentrestant nosaltres seguíem anant a l’escola com cada setmana on teníem un contacte  molt directe amb els equips directius, amb els especialistes d’educació especial ,amb els psicopedagogs de l’Institut, tutors tutores , mestres i professors, auxiliars i vetlladors , persones, companyes i companys, desencisats per la crua realitat, carregats de feina, per la pressió de l’entorn i que poc a poc perdien d’identitat i l’esperança i ens contaminaven de les seves pròpies angoixes.

Tot i aixó treballem!!

Construir l’espai assessor:

Construir espais per la reflexió i col·laboració a les CADS (més enllà de casos, en un sentit ampli) als Departament  i als equips docent (xarxa de centre); ens a permès en ocasions fer propostes conjuntes per a tot l’alumnat i organitzar conjuntament la resposta educativa. Les lligades a l’entorn amb el companys professionals dels serveis socials i/o de la salud i/o educatius del municipis (xarxa d’entorn), ens acosta a una mirada d’allò que es comú a tothom i ens permet prèvia reflexió refer les condicions de la nostra proposta e intervenció en base a un acord col·laboratiu  sobre la base d’una mirada compartida i sortir de la posició de l’expert, que durant molt de temps a caracteritzat la nostra intervenció i que poder avui encara es massa present. Proposàvem un projecte que xocava directament amb una realitat gens participativa i amb una directivitat insospitada. Quines contradiccions, atendre la diversitat , implicar i comprometre als altres, dins una filosofia lligada a principis del segle XX.

Que vol dir assessorar avui?, quin es l’objecte de l’assessorament avui?

Tothom entendrà que aquesta pregunta no es tanca amb un: passar informació, coneixements i  possibles certeses al voltant d’un dilema, d’un conflicte, d’una proposta.

Assessorar crec, té mes a veure amb l’acompanyament possible als responsables educatius del desenvolupament del nen. Així doncs entendríem que el context escolar que dona significat a la situació de l’alumne, es la base d’intervenció  de l’assessorament.

La hipòtesis seria que si possibilitem un canvi a les condicions del procés d’ensenyament obtindrem una realitat diferent de la que teníem al començament .Es tractaria doncs d’un procès col·laboratiu amb l’altra , per arribar a acords i significats compartits que afavoreixin una visió  elaborada i global ( col·laboració, diàleg..).

L’assessorament volgut, instrument pel canvi:

Es cert que per rebre l’assessorament cal desitjar-ho. Cal estar  en disposició per deixar entrar altres mirades a la que habitualment fem servir. I és per això que en ocasions la nostra feina no dóna el seu fruit. Com tampoc ho fa  perquè no sempre podem trobar en nosaltres mateixos aquella idea, aquell moviment que suposaria una situació de canvi.

No se si tots els professionals dels EAPs, s’entenen com a instruments de canvi, i que per generar canvi al seu voltant, cal estar disposat a canviar coses pròpies.

Hem hagut  de fer un gran esforç per entendre en la practica, que estem en permanent situació de revisió de la nostra intervenció. Segurament és un  factor comú del nostre perfil professional. Si no estàs disposat a revisar la teva intervenció, difícilment podràs ser útil als que has d’assessorar.

Cinc espais per la intervenció assessora:

1.-El treball de col·laboració entre docents i assessors , en un sentit ampli (en referencia  a les necessitats especifiques de tot l’alumnat i  a l’organització de la resposta educativa).

2.- El treball en el centres des d’una perspectiva institucional que ens permet entendre l’escola com un sistema d’interconnexions, internes i externes i avançar en la qualificació dels múltiples processos que hi tenen lloc (d’ensenyament i aprenentatge, culturals,  relacionals i organitzatius).–

3.- El treball amb famílies des d’una perspectiva de col·laboració conjunta, no només en l’avaluació de les necessitats personals dels seus fills o filles, sinó també en d’implicació en els processos de millora i canvi.-

4.-El treball en la creació d’estructures de col·laboració  en les relacions entre diferents serveis i agents educatius.(presencia participada,compromís, coresponsabilitat i treball conjunt).

5.- El treball intern, com a peça clau en la qualitat de la resposta dels professionals als reptes que suposen la intervenció multicontextual i multifactorial del EAPs, (entesos com a estructures de treball participatiu).

Per que assessorar? – Per fer possible una escola de la diversitat. Es tracta no únicament de un compromís amb determinats valors, sinó d’un procés sistemàtic de portar determinats valors a l’acció. Per repensar las polítiques inclusives dels centres.
El seu plantejament sembla senzill, ja que es tracta simplement de respectar el dret a l’educació que tenen les persones, més enllà de les seves limitacions. No obstant això, el seu desenvolupament planteja no pocs interrogants que qüestionen les nostres experiències i sabers, tan ancorats en un model educatiu excloent. la cultura que ens envolta, la formació rebuda, la política educativa vigent, entre altres factors, conformen una dura crosta que amaga la segregació de les persones amb menys recursos, fins i tot dins dels centres educatius considerats «inclusius».

Perquè assessorar? – Per fer possible l’escolarització de tots els alumnes en centres ordinaris des de una responsabilitat compartida: administració, comunitat educativa i centres, amb la participació de les famílies en tots els processos. Creació de  xarxes de suports a la inclusió + Mapa territorial de recursos: centres, serveis educatius, serveis sociosanitaris i socioculturals…

Perquè assessorar?-  Per construir una cultura per la igualtat de drets i obligacions en el centre, des del respecte i llibertat de decisió. Es tracta, de superar l’apartheid escolar i , en plena expansió,i reconstruir l’educació com a projecte ciutadà de formació cívica i d’igualtat efectiva d’oportunitats per a tothom.

Perquè assessorar?- Per col·laborar en la promoció de la convivència i la resolució pacifica dels conflictes

Perquè assessorar? – Per col·laborar en la millora de  la mirada de pares i professors davant de l’ús poc adequat de les maquines del «terror» (mòbils i tauletes)

Perquè assessorar? –  Per col·laborar en canviar les relacions entre l’escola i l’entorn , l’escola no es una illa independent del mon que l’envolta, l’escola vulgui o no està lligada a l’evolució de les relacions, culturals, socials ,educatives i polítiques que és donen al territori i cal que nosaltres l’ajudem a buscar el seu lloc

Perquè assessorar? –  Per concertar amb els models familiars, avui molt diversos i amb temps molt diferents a l’escola

Perquè assessorar?  – Per poder preveure la nostra participació en les propostes de la cultura de la pau en cada centre,

Perquè assessorar ?  – Per acompanyar d’introducció d’una educació sexual integral,

Perquè assessorar ? –  Per participar d’elaboració d’un projecte multicultural per l’escola catalana

Perquè assessorar?  –  Per ajudar a la situació de la pluralitat lingüística existent a les escoles catalanes

Perquè assessorar?  –  Per participar de la incorporació de la cultura de la ciutadania als centres educatius.

Perquè assessorar? –   Per ajudar als centres educatius a preveure les les propostes de com educar davant la crisi ecològica; educació eco-social , treballar sobre la globalitat per incidir sobre la individualitat

Jaume Francesch, president d’ACPO, setembre del 2018