Jornada Escola Inclusiva a Rosa Sensat, amb Efrén Carbonell i ACPO

En aquesta jornada vam participar amb dos associats i membres actius d’ACPO, Mercè Gil i Francesc Mena, a sota la crònica de la jornada i les seves presentacions.

L’escola inclusiva és sobretot una posició política, un projecte ètic.
Josep Maria Jarque

Vindrà que la paraula «escola» tindrà un significat universal i no caldrà que l’acompanyem d’adjectius com ara «activa», «catalana», «inclusiva»…
Jordi Badiella

Dissabte 20 de gener de 2018, de 9 a 14 hores  Avinguda de les Drassanes, 3. 08001 Barcelona

Què entenem per escola inclusiva? Quins reptes ens planteja avui? L’escola inclusiva a Catalunya és possible i necessària.

Una escola que acull, que atén de manera integral infants i joves, que és capaç de generar canvis en ella mateixa per tal de poder acollir la diversitat. La diversitat entesa com un valor en si mateix, que ens permet avançar i que ens fa pensar l’escola i l’institut de manera flexible, oberta a les necessitats de totes aquelles persones que s’hi troben.

La in-clusiva, l’ex-clusiva, els re-cursos i els pre-textos
Efrèn Carbonell

Efrén és  director de l’escola  i la fundació Aspasim, escola d’Educació Especial de  Barcelona  que des de fa molts anys aposta clarament per la inclusió,  en l’actualitat és un CEEPSIR ( centre de recursos d’Educació Especial) oferint a centres possibilitats d’atendre conjuntament  alumnes amb discapacitat cognitiva i altres discapacitats associades. A més és una veu destacada dels drets dels menors amb discapacitats importants, lluitant per la seva total inclusió.

Efrén afirma que els centres ordinaris deixen els espais i ells ofereixen els recursos altament especialitzats per atendre aquests alumnes amb tantes dificultats. Ha pogut establir convenis amb diferents administracions, en ocasions amb moltes dificultats, recorda un període negre que va anar del 2011 al 2015, en el que no van poder seguir donant atenció a alumnes en centres públics.

Com a punts a destacar de la seva intervenció assenyala la  rigidesa de l’estructura educativa, rols dels educadors, didàctiques de les aules…. En una escola hi ha moltes oportunitats per treballar cultures inclusives, cal aprofitar-les. També assenyala que el recurs ha d’anar on es necessita, al nen, no que el nen vagi al recurs.  Si els informes estan orientats cap al que no fan els alumnes, com sabran els mestres què cal fer? Cal aprofitar el coneixement que existeix, començant per fer visible les capacitats de TOTS els alumnes, avançant amb la idea de les intel·ligències múltiples. S’han de formar aquests mestres? personal que acompanya? personal que passa? Es possible al nostre país una escola inclusiva? de quin tipus? L’aula és l’espai bàsic d’activitats.  Més que de capacitats parlem de potencials. Cal crear un entorn enriquit i que tingui significat per a tots

Tot el que no sigui inclusió és exclusió!

Els recursos acompanyen l’alumne, ara la normativa contempla que els alumnes amb moltes necessitats rebin suports intensius, independentment del seu emplaçament escolar. On hi ha la necessitat hi es posa el recurs, no es posa el recurs i les necessitats van a ell.

Experiències inclusives

Els Xiprers, Barcelona, La Gorgina Sala  Va ser la primera escola que va iniciar escolaritat compartida amb ASPASIM, actualment ,però Aspasim no intervé a l’escola.  reconeix que des de l’escola no estem donant resposta a tot hem de prioritzar: Quines barreres ens trobem ? Tot i que l’escola és a un bosc en un edifici antic, les barreres d’actitud d’alguns mestres son pitjor que les físiques,  els canvis continus  de mestres,  Requereix un convenciment i maneres de fer les coses.  ells fan un companyament dels mestres en el primer any. Que es fa amb un mestre que no vol?  Quan es poden amb les diferències, acabem guanyant tots.

Idees força: TOTS SOM ESCOLA paper important Monitors i monitores, els nens arriben en tren.

Metodologies que faciliten la inclusió: Barreges: A parvulari  fan grups escudella  Cicle Freinet: de 1 a 3 r de primària.  grups escudella, lectura per parelles, expressió corporal Tallers compartits en Vilajoana ( escola de nens amb TEA o alteracions mentals)  ( de 4rt a 5è)

Mercè Juan Escola Camí del mig Mataró   És una escola en un barri complicat, de sempre han tingut clar que els hi calia una metodologia inclusiva, van iniciar-se el  el Treball cooperatiu  de la ma de Pere Pujolàs. També destaca que l’escola ha d’estar a prop de la comunitat, han organitzat treball amb mares, també promocionen les barreges en activitats en  treball intercicles,  els grans ajuden als petits en les seves necessitats d’autonomia.   Pere Pujolàs deia que tots els nens siguin junts a l’aula és Posible, just i necessari tothom se’n surt beneficiat, currículum obert, DA AC ,.Equips base, Apadrinament lector.

Mercè Gil Orientadora de centre, ex tutora USEE i divulgadora del nou decret d’inclusió al Consorci d’Educació de Barcelona. Dificultats: Dificultats per moure un centre, massa gran. Ràtios molt elevades Desfasament NESE amb els altres  Currículum

Ella explica que treballa en un Centre d’ESO  standard  implicat en xarxes educatives i que comença el procés. Implicació CAD  escasa participació de les famílies

Com podem millorar: Docència compartida, Treball en equip,  anem a buscar als mestres i la inclusió. Cal crear estructures on es puguin estar tots els alumnes compartint significats, cal pensar que han de ser entorns i continguts accessibles per tothom, si ens esforcem podem identificar-ho.  Amb els recursos actuals cal Optimitzar recursos : Interns i externs. Parla d’experiències reixides TIC entre grups d’alumnes d’USEE amb altres de l’institut, molt complicat trobar espais comuns, cal complicitat de companys i de l’equip directiu.

De les special needs del Warnock report, a les NESE del decret d’inclusiva. 40 anys
Francesc Mena

Partint dels dos congresoss que com a associació hem organitzat, vam voler compartir el saber comú en boca dels seus autors, en primer lloc vam dedicar uns moments a Pere Pujolàs en una entrevista.

Un cop presentada la xerrada vam voler fer una reflexió de la celebració de l’Informe Warnock 1978 , informe en el que es va parlar per primera vegada de les Necessitats Educatives Especials dels alumnes, plantejant eliminar la doble xarxa d’escoles que hi havia a Anglaterra ( ordinària i especial) , i que els mestres ordinaris poguessin atendre aquests alumnes. L’informe  proposava una formació permanent als docents en atenció a alumnes amb discapacitat,  serveis d’estimulació precoç i baixar ràtios d’aules on hi havia alumnes amb nee, sempre defensant el dret al nen discapacitat a crèixer amb els seus iguals. A l’estat espanyol es va materialitzar en la LISMI de 1982 , una llei tant progressista que a hores d’ara, ha estat derogada per lleis més conservadores i que donen menys drets a les persones amb discapacitat, tal i com van dir moltes veus al darrer congrés de Barcelona Inclusiva

Els anys 80 a Catalunya però , homenots com Josep Maria Jarque, van impulsar la creació de la Xarxa d’EAP, la desaparició de les escoles de nens amb discapacitats sensorials ( escoles de sords i de cecs) per a ser transformades en centres de recursos, aprofito aleshores en dir que fa 25 anys vaig iniciar la meva feina a l’EAP de la Terra Alta, i com no hi havia escoles d’Educació Especial, evidentment tots els alumnes amb discapacitat ( Paràlisi cerebral, Síndrome de Down) anaven a les escoles del seu poble. També destaquem l’experiència de la comarca del Garraf, on en una comarca de més de 100.000 habitants no hi ha cap escola d’Educació Especial des dels anys 80, amb experiències  inclusives reixides molt interessants.

LOGSE, anys 90 i ESO Comprensiva, dificultats en el canvi de “xip”  dels professors de BUP  Aprofitem per fer referència a bases psicològiques que eren a sota la LOGSE; la perspectiva ecològica de Bronfenbrener, l’autoconcepte i autoestima de Rogers, la teoria de l’atribució, a més ho ilustro amb un cosí meu amb pluridiscapacitat que va gaudir d’una escola ordinària fa més de quaranta anys, encara té amics  i guarda relació amb ells, fins i tot amb una campanya de crowfunding li han publicat un llibre escrit per ell.

Situació actual : SERÀ per NORMATIVA:

El Decret d’inclusiva es referencia en 3 lleis:  la primera és d’ensenyament, LEC a l’article 82 diu que els alumnes amb nee ja només poden ser alumnes amb discapacitat , els altres son alumnes amb nee específiques, destaquem que hi ha dues lleis, una dels drets de la infància i una altra de l’accessibilitat que forcen aquest decret ja que es desprenen unes intervencions que ha de fer Ensenyament. Per acabar la normativa desplegada hi ha dues estranyes resolucions de temes que pensem no eren prioritaris ( Resolució de Trastorns d’aprenentatge i Resolució d’altes capacitats) i finalment el Decret el presentem molt per sobre ja que no tenim temps.

Els alumnes NESE ( necesitat de suport educatiu)  poden ser , Necessitats Educatives Especials , alumnes SCD  ( , amb Trastorns d’Aprenentatge o comunicació, Altes Capacitats o d’origen estranger , o de risc d’abandonament escolar i poden gaudir de recursos universals, addicionals i intensius, en funció de les seves necessitats.

A l’ESO hi ha moltes dificultats, no hem arribat a comentar-ho però  a la presentació és poden veure les diapositives que no vam poder passar.Destacar el treball d’Aina Tarabini en la seva recent recerca de com combatre aquest abandonament, la clau, son més recursos i ràtios més baixes.

També s’adjunten més opinions sobre el tema, les neccsitats d’entorns acollidors, on tothom pugui tenir una experiència d’aprenentatge

En el torn de  preguntes voldriem aclarir la nostra resposta a una minipresentació d’escoles d’Educació Especial que va fer una mestra sobre que eren espais també inclusius

Les escoles d’Educació Especial poden tenir experiències molt reixides i d’inclusió social dels seus alumnes, ara bé, segons la teoria sistèmica de Bronfenbrener,  hi haurà una pèrdua prèvia dels seus alumnes, l’haver sortit de la seva comunitat per rebre una atenció especialitzada en una esfera fora de la seva comunitat, amb això hi ha dues coses, s’altera la socialització dels contextos més propers de l’alumne, i el centre de referència perd un alumne amb el qual  tenia la possibilitat d’haver millorat en cultures inclusives gràcies a compartir socialització i coneixements amb aquest alumne exclós. 

Voldriem encoratjar des d’aqui a les escoles d’educació especial a particiapr activament en aquest procés i incorporar-se com a CEEPSIR, oferint un equip extern per  compartir savers i experteses  dels alumnes molt especial que els pares fan l’opció cap a la inclusió.

Com EAP ens veiem obligats a respondre a una pregunta al torn de paraules amb l’Efren, era sobre una associació privada que intervenia en una escola pagada per la família d’un alumne afectat per TEA, sembla ser que aquest any tenen dificultats en seguir l’experiència. El motiu és l’aposta que fa ensenyament en proporcionar a dins de les escoles recursos exclusivament públics, per facilitar l’equitat de l’educació, als alumnes que la família es pot pagar suports externs i a les que no. Si que en uns anys es va fer un pilotatge amb la fundació Aprenem de donar aquesta intervenció dins dels centres públics, en una llista inical de 20 alumnes però que va tenir algunes ampliacions, sembla ser que amb aquest decret no es contempla la possibilitat, però pot ser que si la titularitat del centre ho admet, si que es pugui donar aquest suport en una escola privada concertada, no ho podem afirmar amb rotinditat i si que s’hauria d’haver aclarit a aquests serveis.

Francesc Mena

ACPO , web i xarxes

presentació Francesc Mena  de les special needs a les NESE

presentació Mercè Gil Presentació Experiències Jornada ed.inclusiva gener’18