Reflexions a la trobada del 24 de novembre Com acompanyar als centres per promoure canvis i ajustar la resposta educativa?

Dissabte 24 de novembre vàrem encetar un cicle de trobades que, des de la junta d’ACPO pensem, venen a ocupar un espai necessari per als associats i per a altres professionals que s’estiguin plantejant formar part d’aquest univers de l’educació. Ja es veia venir pel títol que la taula estaria més plena de preguntes que de respostes, de dubtes que de certeses, de replantejaments que de veritats contrastades. Preguntes que denotaven que qui les feia portava temps donant-li voltes al tema. Per sort, o no, ens vàrem trobar professionals que fa anys que pentinem canes i que hem vist evolucionar el sistema educatiu a casa nostra i a altres indrets del món.
Professionals que hem estat o estem com a orientadors de centre, com a orientadors d’EAP, com a professionals de centres de recursos específics, com a tècnics de seccions del Departament d’Ensenyament o del Consorci d’Educació. Mirades en totes les direccions i
diferents fonts d’informació. Però seguim fent-nos preguntes. Quin model d’assessorament creiem que és el més útil per promoure canvis? El fet que cada vegada hi hagi equips més especialitzats, està impulsant la reflexió en els centres, o estan esperant l’especialista per començar a replantejar-se les seves actuacions?
L’Enric  ( CRETDIC ) deia “El que ha d’ocupar l’espai és la pregunta, no la resposta. L’assessor com a dispensador de recursos és una figura acabada” La Núria ( EAP )  deia “La demanda que ens fan, és sobre l’alumnat, sobre el docent, sobre l’entorn?
Amb les nostres respostes i propostes, els fem més capaços o més depenents?” Com ens veuen les escoles i els instituts? Què esperen del seu orientador de centre? I de l’EAP, i del CRETDIC?….

Potser és la primera qüestió que els hauríem de fer a cada inici de curs. Per començar, la normativa vigent sobre les funcions dels assessors externs al centre ja ha complert 24 anys, en aquest temps, les necessitats dels centres han canviat, la demanda dels centres, en canvi, és molt similar…”vols dir que aquest/a alumne/a és del nostre centre?… I la demanda de l’administració?

Per què seguim fent informes sobre els alumnes, els seus diagnòstics i limitacions?

Per què demanem suports educatius si en tots els centres es necessiten més mans per poder desplegar mesures més ajustades a la diversitat de l’alumnat?
Per què s’envien docents i personal de suport sense formació professional?

Davant les incerteses i els moments de canvi, el millor, és estar acompanyat. La nostra experiència i la nostra formació s’enriqueix amb la formació i l’experiència dels altres. Per això us convidem a seure i compartir amb altres socis les vostres/nostres preguntes i respostes Assessorar és seure al costat i acompanyar a pensar.

IMG-20181124-WA0004    IMG-20181124-WA0002

Comparteix